Barcelona, Setembre 1991
Us preguntareu, per què publico aquest diari després de tants anys? Per què ara? Suposo que en el fons és una qüestió de justícia poètica. Una forma de trencar la timidesa que m’ha acompanyat durant anys i que a partir d'accions com aquesta he aconseguit superar. Per sobre de tot, és un petit i humil homenatge a una etapa meravellosa de la meva vida on vaig descobrir les meves passions que s’han convertit en professions. Segurament trobareu expressions censurables les quals no me'n sento orgullós, però es tracta del diari personal d'un adolescent i l'he volgut deixar tal com el vaig escriure. També s’hi pot veure una manera d’escriure molt fotogràfica que encara segueix ben viva i queda ben palesa en l'escriptura i en la fotografia actuals. Finalment, les virtuts terapèutiques que té això d'escriure que vaig descobrir una tarda de principis dels anys noranta a casa la Betty. Espero que gaudiu de la lectura. Dimarts 17 de setembre de 1991 Avui he començat el nou...
