Barcelona, Octubre 1991
Dimarts 1 d’octubre de 1991 Avui m’han dit que la Sílvia va per mi. Jo de moment m’ho crec, però m'hauria agradat més que hagués sigut una Picó o Betty. Encara que tingui ràbia contra elles dos, encara estan bones, sobretot la Picó, la nena més maca que he vist en la vida. Dimecres 2 d’octubre de 1991. Dia important Avui ha sigut un dia collonut! I collonut! Sobretot a l’hora de dinar. Jo expressament m’he col·locat davant de les nenes de la meva classe. Al menjador estava assegut davant del Marc Julià. Al meu costat el Jordi Prats, en diagonal tenia la Cristina i al costat del Jordi Prats hi havia la Sílvia. Jo, la Cristina i el Marc Julià hem parlat del viatge a Mallorca, de la tornada amb l’avió, i llavors ha començat l’espectacle, perquè la Sílvia m’ha parlat i ens hem mirat amb una cara molt positiva després, per acabar-ho d’adobar, ens hem mirat amb bona cara jo i la Picó. Potser faré les paus. Ara em començo a creure que la Sílvia va per mi, sobretot a les dues últimes hores...
