Barcelona, Setembre 1991

Us preguntareu, per què publico aquest diari després de tants anys? Per què ara? Suposo que en el fons és una qüestió de justícia poètica. Una forma de trencar la timidesa que m’ha acompanyat durant anys i que a partir d'accions com aquesta he aconseguit superar. Per sobre de tot, és un petit i humil homenatge a una etapa meravellosa de la meva vida on vaig descobrir les meves passions que s’han convertit en professions. Segurament trobareu expressions censurables les quals no me'n sento orgullós, però es tracta del diari personal d'un adolescent i l'he volgut deixar tal com el vaig escriure. També s’hi pot veure una manera d’escriure molt fotogràfica que encara segueix ben viva i queda ben palesa en l'escriptura i en la fotografia actuals. Finalment, les virtuts terapèutiques que té això d'escriure que vaig descobrir una tarda de principis dels anys noranta a casa la Betty. Espero que gaudiu de la lectura. 

Dimarts 17 de setembre de 1991

Avui he començat el nou curs de 8è d’E.G.B. He vist totes les nenes i els nens. Hem jugat a bàsquet hi ha Rugby. Jo he trobat l’Anna Picó molt morena, portava uns texans i una samarreta rosa. La Betty portava unes malles negres i una samarreta blanca amb uns dibuixets. La Betty portava els cabells curts. Jugant a bàsquet m’he donat un cop a l’esquena i al cap i després al menjador, la Betty m’ha preguntat si em trobava bé.

Dimecres 18 de setembre de 1991

Avui l’Anna Picó m’ha estat mirant al menjador i al pati del matí i de la tarda. Hem jugat a bàsquet les hores de pati.

Dijous 19 de setembre de 1991

Diuen que un “cap i cua” com és el dia d’avui (19.9.91) pots tenir bona sort i efectivament l’he tinguda, però no de gaire importància. Era l'una del matí quan hem anat a piscina. M’he fumut una nata perquè estava descalç i l’Anna Picó era allà a prop. Quan hem tornat a l’escola, dins l’autocar a la part del darrere, hem començat a cantar, sobretot les nenes de l’altra classe. Jo he cantat tota l’estona els Beatles i quan sortíem per anar fora (o sigui sortir de l’autocar), la Picó m’ha somrigut i l’hi he dit; ‘Què?’ Era la primera paraula que l’hi deia aquest curs. Ella m’ha contestat; ‘Res!’ Després d’això, o sigui abans de dinar, hem anat al patí i estava molt content. Després de sortir de dinar, he fet unes jugades de bàsquet impressionants. La Picó encara m’observa atentament.

Divendres 20 de setembre de 1991

Avui l’Anna Picó estava molt mudada, portava una samarreta que se li veien els braços i uns texans curts, molt curts, però no he tingut l’ocasió de parlar-hi. Amb qui sí que he parlat és amb la Sílvia a l’hora d’informàtica. Ara me'n vaig a Sitges perquè dilluns és Santa Tecla.

Dimecres 25 de setembre de 1991

Avui ha estat un dia no gaire afortunat perquè no he conversat amb cap nena important per a mi. Només m’han salvat les mirades de l’Anna Picó al pati del matí i del migdia hi ha l’hora de dinar. Jo crec que la mala sort ha sigut aquest dia; plujós i ventós.

Dijous 26 de setembre de 1991

La meva mala sort sembla que continua en les qüestions amoroses, però la Cristina em mira sovint i potser l’hauria de posar a la meva llista. La Picó encara em mira.

Divendres 27 de setembre de 1991

Del dia d’avui més val que no en parlem. Avui no hi ha hagut ni mirades ni parlamenta, res de res. Una merda de dia! A veure si el dilluns canvia la meva mala ratxa.

Dilluns 30 de setembre de 1991

Avui ha sigut un dia molt millor que els anteriors dies, però no gaire. La Xantal em comença a mirar i també podria estar bé. Estan fent com una “secta” enredant els nens petits per pessigar els culs de la gent.