Mallorca, Juny 1992

En guardo un record molt entranyable d'aquest viatge, un petit primer pas al món dels adults. Va ser la primera vegada que vaig fer fotografies d'una manera conscient amb una Kodak Instamàtic amb pel.lícula de 110 ja en desús. Emotiva aquella última nit, un acte sincer d'amor en estat pur. Espero que gaudiu de la seva lectura, com segur que el vaig gaudir jo mateix a l'hora d'escriure'l fa més de trenta anys.

Dimecres 17 de juny 1992

Avui ha estat el gran dia esperat per tots des del primer dia de curs. A les onze i mitja del matí havíem quedat al port de Barcelona. Jo hi he anat amb el Gomà amb cotxe. Hem arribat tard, pel que es veu érem els que faltàvem i tots des de dalt del vaixell ens han aclamat mentre acomiadàvem els pares tirant rotllos de paper de vàter. Després ens han reunit al bar del vaixell i ens han explicat les normes per portar-se bé al vaixell. Després hem donat volts pel vaixell. Hi ha hagut gent que ha començat a dinar, jo mateix he dinat a dalt de tot del vaixell junt amb la Mingui, la Llobet i el Gomà. Després hem continuat donant voltes. Hem anat a la piscina on hi havia el grup de la Neus que cantava, mentre jo escoltava música amb el walkman. La Xantal s’ha posat un auricular a l’orella i ens hem posat a escoltar-lo junts mentre miràvem el fons del mar, a la part del darrere. Després el Coll ha gravat, amb la gravadora del Pascual i amb un casset meu, les cançons que cantaven el grup de la Neus, la Xantal, la Picó, la Laia Duràn etc… des del mateix lloc, em pres el sol. La Betty, l’Alba i l’Anna Soler estaven molt provocatives amb banyador. Mentrestant, uns altres de la classe han entrat en una cabina i els han enxampat. A la tarda, estàvem cansats de tant de mar i per fi hem vist terra, Mallorca! Molt petit. Després, quan l’hem vist de més a prop, hem fet fotos. Estàvem tots a un cantó del vaixell admirant l’illa, mentre jo cantava i parlava amb la Picó i la Xantal. Hem arribat a quarts de nou del vespre. Hem baixat, a fora ens esperava un autocar que ens ha dut cap a la casa. Durant el viatge hem escoltat música amb el walkman. En arribar hem anat a les habitacions, ens ha tocat una caseta petita, separada de la casa gran. Érem 12 nens amb el nom dels Almogàvers, nom que ens han posat el Roger i el Quico. Teníem una formació, una cançó i una numeració. Jo era l'11. Hem sopat entrepans, una coca i fruita. Els entrepans eren de carn i plens d’ossos. Després ens hem reunit a una sala de la casa i hem parlat de les normes. La Picó i el seu grup, que eren al davant, em miraven i reien molt. Després han enviat al llit als nens castigats per l’incident de la cabina del vaixell. Ens hem quedat uns quants a fer un joc de nit. Era un rotllo. Tractava de tres grups; moros, cristians i capellans. Jo era capellà, ens havien de trobar una frase amagada en una part del cos. A fora, la Xantal, m’ha revisat de dalt a baix, però no tenía res. Un cop acabat hem anat a les habitacions on hi havia els altres. Pel camí sempre dèiem: 'Últim Ricard!' Allà els monitors encara no hi eren. Hem parlat d'escapar-nos però ens han sentit des de fora. Han anat a dormir enfadats. Després de tancar el llum, estàvem parlant.

Dijous 18 de juny de 1992

Al matí ens hem llevat cridats pel Quico i el Roger i per la música que se sentia des de la casa gran, a través dels altaveus. Ens hem vestit i hem fet files, tot cantant la cançó dels Almogàvers: “Per ser un bon Almogàver, fa falta tenir-ne ganes. Passar son, fred i gana. No dormir al cap de setmana. Un, dos, tres i quatre. Cinc, sis, set i vuit” cap a esmorzar. Després ens han donat dues mil pessetes, llevat dels que ahir al vaixell van entrar a la cabina que els han descomptat cinc-centes pessetes. Després ens hem posat el banyador i hem anat a la piscina del davant de la casa petita, on dormíem nosaltres. A la piscina hem jugat amb una pilota de plàstic de platja, amb les nenes del grup de la Neus i la Xantal, que les tiràvem a l’aigua. Els professors ens han donat xeringues per mullar als que prenien el sol. Després ens hem canviat i hem anat a dinar. Després de dinar, hem agafat l’autocar per anar a visitar diferents llocs de Mallorca i diferents poblacions. Primer hem anat al cim d’una muntanya, on hem admirat una alçada molt gran. On es veia el mar i feia bonic amb el reflex del sol. Després hem anat a una platja molt petita on ens hem banyat. Al començament no m’he atrevit, però després m’he banyat i he anat molt lluny. Al fons, ens hem tret el banyador. En tornar, hem estat parlant allà amb la gent. He sentit que la Sara i la Mònica remugaven sobre el grup de la Neus i la Xantal, m’he disgustat una mica. Després he parlat amb la Neus i hem aclarit el problema. Seguidament, hem agafat l’autocar i hem anat en un far molt gran, on hem sopat. Hi havia una parada de begudes i menjar, els hem ‘pispat’ coses. Els nens hem anat a un lloc, al radere, hem tirat el menjar al mar, ho feia molta gent. Hem vist com es ponia el sol. Després hem tornat a l’autocar i hem anat a un poble anomenat Pollença, on ens han deixat lliures per comprar coses. Nosaltres hem comprat una ampolla de ginebra i una coca-cola de 2 litres, amb unes ampolletes de licor de 45°. Jo m’he pres mitja ampolla abans de pujar a l’autocar. A dins hem començat a cantar i cridar com bojos, fins a la casa. Ja era tard, així que hem anat a dormir. A la casa petita, el Roger ens ha explicat un conte sobre una ombra assassina. Ho feia molt bé, amb veus estranyes i sorolls. En tancar el llum, els del sector de l’esquerra, que eren: el Gomà, el Jepo, el Pascual, el Xavi i el Guarro, estaven prenent-se les ampolletes petites. Jo m’he adormit. Cap a les tres de la matinada, he sentit la veu de l’Eduard que em cridava. M’he aixecat, estava mig borratxo, però encara s’aguantava, el Xavi ja delirava. M’ha explicat que el Jepo i el Pascual eren al camp de tenis fotent-se l’ampolla de dos litres de coca-cola barrejada amb ginebra. Jo he acompanyat el Gomà al lavabo, on s’ha refrescat el cap sota l’aixeta. El Cortès, el Julià i jo hem decidit anar a buscar el Jepo i el Pascual, per evitar accidents. Jo estava molt nerviós, molt tens. El Julià i l’Aleix han sortit per la finestra. Segons ells, el Jepo estava estirat com un mort sobre un replà i el Pascual donant voltes de cantó a cantó. Un cop a dins la casa, el Pascual s’ha posat al llit hi ha vomitat. He portat el Jepo al lavabo on ha vomitat. He posat dues tovalloles xopes al cap del Gomà i el Pascual que s’han adormit. Però el Jepo s’ha quedat al lavabo, estava blanc. Jo estava nerviós, dient-li que tornés al llit a dormir. Al final l’hem portat, ell queia, no s’aguantava dret. Fins i tot ha vomitat sang. En tot això, ja eren més de les quatre de la matinada. El Quico ha vingut i ens ha enganxat perquè el Xavi no era al seu llit. Ja que el seu llit era brut de vomitat i dormia amb el Guarro. M’ha costat dormir, ho he fet quan sortia el sol.

Divendres 19 de juny de 1992

Només despertar-me m’ha sorprès veure el Jepo amb tan bona cara, m’he quedat parat. Ens hem vestit i hem anat a esmorzar. Mentre esmorzàvem, entre nosaltres, tot eren xerrades de la nit anterior. Encara es trobaven malament. Després he fet una foto al Gomà i l’Albert davant les habitacions. Després hem agafat l’autocar a visitar les Coves dels Hams, on el Pascual ha vomitat i els altres es trobaven fatal. La cova era molt bonica amb dibuixos i il·luminació, sobretot una escena amb una barca molt bonica. Després hem anat a visitar una merda de perles Majorica, hem sortit volant. Tot seguit ens han deixat per allà un moment. Jo m’he pres una coca-cola, els de la borratxera una aigua mineral. M’he comprat un barret de cowboy que diu “MALLORCA”. Després a l’autocar hem sentit el casset dels Pets (Calla i Balla) i hem cantat tota la penya de la Neus, el Gomà, la Picó, l’Esther, etc.. La Picó em mirava i jo des de les meves ulleres rodones. En arribar a la casa s’ha posat a ploure i hem anat a dinar. Després ens hem reunit en una sala per parlar dels problemes i decidir si aniríem a visitar la platja o la piscina de la casa. Al final ens hem quedat a la piscina. Hem anat a posar-nos els banyadors i hem anat a banyar-nos i em seguit tirant les nenes a l’aigua, fent merder. Després ens hem dutxat, per torns, mentre les nenes com la Betty i el seu grupet, estaven tot el sant dia a la nostra habitació. M’he posat el barret nou i hem anat a sopar. Després de sopar, hem fet una pel·lícula de l’oest amb un guió i la Dolors Albors l’ha filmat amb la càmera de vídeo. La Picó era la protagonista junt amb l’Andreu i el Gomà. La pel·li ha estat bé. Jo he fet de jugador de cartes en un bar. Al final m’he posat gelós perquè s’abraçaven la Picó i l’Andreu, que era la parella de la peli. Estava molt maca, amb els cabells sense recollir i un vestit llarg de flors. Després hem anat a dormir. Aquest cop hem dormit bé, sense cap conte.

Dissabte 20 de juny de 1992

Al matí en hem llevat plens de son i de trempera matinera. Ens hem vestit i hem fet files “La trempera matinera, l’Almogàver desespera, fa passar una llarga espera, abans de treure la pixera. Un, dos, tres i quatre. Cinc, sis, set i vuit” fins a la casa on hem esmorzat. Després hem agafat l’autocar cap a Palma de Mallorca, abans ens han donat dues mil pessetes a cadascú. Abans d’anar a Palma, hem vist una fàbrica on cremaven i donaven forma al vidre, al costat hi havia una botiga on algú ha xorrat samarretes. Després a Palma, hem vist la catedral, molt maca, plena d’objectes de valor. Després ens han deixat sols per la ciutat, on hem comprat cassetes (Beatles in Italy) i altres coses. Anava amb un grup que he fotografiat, l’Andreu, l’Alberto, el Bernat etc.. Després hem agafat l’autocar. Amb la Neus i la Xantal he tingut una discussió cridant-les. Hem anat a dinar en un pla. L’hi he explicat la història dels crits al Gomà. Mentre l’hi explicava ha vingut la Picó, jo l’hi he dit: 'Adéu!', el Gomà m’ha dit: 'No Pena, ella no té cap culpa'. Llavors hem començat a parlar del problema, entre els dos grups que estaven enfadades, més que mai. Jo estava una mica picat, però m’he calmat. Després ens hem reunit tots per decidir que passaríem la tarda a la piscina de la casa. Mentre parlàvem, la Picó ha vingut i hem parlat del problema amb el Bernat. Llavors ha vingut la Neus i la Xantal, he demanat disculpes a la Xantal, ja que l’havia enviat a la merda per una cosa que ella m'havia dit. Després hem anat a visitar el castell de Bellver. A dalt hem parlat amb els dos grups de nenes rivals. Al final tot s’ha solucionat amb paraules i tan amigues com sempre. Hem tornat cap a la casa amb l’autocar. Durant el viatge han posat els Beatles I la Picó, la Xantal, la Laia Duràn, ballaven al ritme de Rock and Roll Music i altres ràpides. A la casa ens hem posat el banyador i hem anat a la piscina, que s’estava molt bé. Jo mirava com es tiraven tots junts amb l’ajut dels monitors. Em fixava que la Picó parlava molt amb el Girbau, estava gelós. Ara ja no tant, he assimilat que és un amor de joventut, no de tota una vida, com pensava. Encara que la trobo irresistible. Després ens hem dutxat i hem anat a sopar. Després de sopar ens han fet fer unes imitacions per grup, de qualsevol cosa. Amb rodolins i refranys, ja que el Roger i el Quico es passaven el dia fent-ne. Nosaltres érem molta colla. Hem fet Loco Mia i Pimpinela. L’Andreu i l’Alberto com a parella, han estat genials ho feien perfecte, totalment improvisat. La Picó i el seu grup hi ha imitacions del Roger, de profes i de nens. Després hem anat a dormir, aquest cop amb conte. Anava d’un noi que va anar a unes convivències amb uns nens. Es va tornar boig perquè havia perdut l'expressió en els seus ulls. Un conte amb un final incomprensible. Després tots a dormir com socs.

Diumenge 21 de juny de 1992

Avui era un dia important en les nostres vides. Havíem previst passar tot el dia a la platja. Al matí, quan ens hem llevat, ens hem frustrat. Estava plovent a bots i barrals. Hem anat a esmorzar i tot seguit hem agafat l’autocar. Primer hem anat a visitar un castell. Durant el viatge em estat sentint els Pets (Calla i Balla). En sortir per visitar el castell, ens hem quedat xops. Hem tornat a l’autocar per anar a veure el mar des de les roques, ha estat molt bonic. Jo tenia la Cristina i la Neus davant i a la diagonal, la Xantal i la Picó i hem parlat una mica. Després hem anat a dinar en un bar, al costat de la platja. Després hem anat a escalar a les roques. El Girbi i jo hem tornat de seguida i hem anat a pescar crancs. Al cap d'una estona, hem anat a banyar-nos. A mi m’ha costat entrar, però les nenes de la classe m’han obligat. Les onades eren grans i era guapo, però m’he congelat de fred i he tornat a la sorra per secar-me. Després hem agafat l’autocar i hem tornat a la casa. Ens hem preparat per aquesta nit, especial. Ens hem dutxat, ens hem eixugat els cabells, ens hem vestit i hem anat a sopar. Recordo que quan va entrar la Picó al menjador, portava una camisa de ratlles, uns pantalons curts i els cabells sense recollir, molt ben posat. Tots ens hem quedat parats, però jo molt més. Després de sopar, he anat amb el Xavi a l’habitació. En tornar a la casa gran, la Cristina Cambra ens ha dit que hi havia nenes que ploraven. Hem pujat a les habitacions i hem vist la Mingui, la Sílvia, la Llobet i altres plorant.

A l’hora de començar hi havia gent que plorava i quan la festa feia estona que havia començat, altres s’han afegit. M’ha sorprès veure plorar al Xavi, el Bernat, l’Alberto (els dos). La Picó, la Cristina (les dues). Molts de l’altra classe, la Marta Vàzquez, la Xantal… i més. Després tot s’ha calmat. L’hi he regalat el meu mocador a la Llobet. Consolava als que ploraven, com el cas de la Picó, agafant-li el seu cap i posant-lo sobre el meu pit. Després l’hi he demanat per ballar a la Picó. Abans ja havia ballat amb la Sílvia un rock dels Beatles i després amb la Cristina. Era el moment. Ens hem agafat perquè era una lenta, d'un anunci. Algú ha passat per allà, el Quico em sembla, i ha dit: s’ha d’aprofitar a sac! Ella s’ha agafat més i ens hem acostat més, però jo no he seguit el seu ritme, m’he quedat igual. Després, a l'acabar, l’hi he dit que en ballaria una altra. He ballat el Boig Per Tu amb la Sílvia, que m’ho ha demanat. Després m’he posat a plorar per l’Andreu, abraçant-lo. Els que abans ploraven m’han consolat. Després tots m’han aclamat i m’he posat de nou a plorar. Han posat els Beatles I’m A Loser. Després he ballat amb la Picó Honey Don’t, un rock amb molta marxa que portàvem. Després l’Edu m’ha fet una foto amb un vas a la mà i la Picó s’ha posat expressament al meu costat, ha fet veure que era intencionat. Al final no hem acabat a l’hora, han fet tres últimes cançons. La primera l’he ballat amb la Betty, la segona amb la Muñi, la tercera i última, amb la Sílvia el Hey Jude, agafats al màxim i ella plorant. A fora, a l'acabar, ens hem abraçat tots plorant. A la Picó l’hi he dit: m’alegro d’haver-te conegut! I ens hem abraçat. Després, tristos, hem anat a dormir. Cap a les sis, alguns s’han escapat a la casa gran.

Dilluns 22 de juny de 1992

Al matí ens hem llevat plens de son. Havia estat una nit molt llarga, de moltes ploraneres, però tots hem aguantat i ens hem llevat contents. Ens hem vestit i hem anat cap a esmorzar, fent files i cantant la cançó dels Almogàvers. Portàvem les maletes ja preparades cap a la casa gran. Un cop allà les hem posades dins l’autocar. Després hem pujat a esmorzar. Un esmorzar diferent que els altres, tot era molt més silenciós i les cares molt sèries. A l'acabar, hem agafat les ensaïmades i hem pujat a l’autocar que ens ha dut fins a l’aeroport. La Picó i altres han anat amb taxi, a l’autocar les he perdut de vista. Durant el trajecte, escoltava el walkman però era diferent, per mi no hi havia música. Llavors l’Eduard, la Sílvia i altres han començat a plorar. Han posat una cançó a l’autocar, que és d'un anunci de la televisió (Sacrifice de l’Elton John), molt lenta. La gent plorava i l’han hagut de treure. Després han posat Sangtraït. Jo m’he posat a plorar i la Sílvia m’ha agafat la mà, consolant-me. A l'arribar a l’aeroport, he continuat plorant. Hem fet una cua per lligar una etiqueta a l’equipatge, hem donat la maleta i les ensaïmades. Després em estat esperant a un pis de dalt. En pujar les escales, la Picó m’ha preguntat on aniria l’any que ve, jo l’hi he dit que no ho sabia. L’he preguntat sí es quedava a l’escola i m’ha dit que sí. Ens hem fet fotos de grup, amb molta gent agafada, nens i nenes. Després ens han donat els bitllets, on posa el número del seient. M’ha tocat al costat de l’Albert Soler i la Marta Mercè. Després hem baixat unes escales cap a l’avió. Un cop a dins, ens hem assegut i ens hem cordat els cinturons, feia molta impressió. Sobretot abans d'enlairar-se quan ha començat a córrer. Un cop a dalt, he anat al lavabo. Ràpidament, he hagut de tornar a lloc perquè havíem d’aterrar. Hem sortit, plovia, hem baixat per unes escales mecàniques i hem anat a recollir les maletes. Després hem sortit a fora el vestíbul, on hem trobat els pares. Jo he anat amb l’autocar fins a l’escola. Un cop a dins, ens hem dedicat entre nosaltres, els bitllets de l’avió. A la Betty l’hi he escrit: “No t'oblidaré mai, Betty”. Hem posat els Pets (Calla i Balla) a l’autocar cosa rara, ja que l’escoltàvem cada dia. Em arribat volant, em acabat pujant la pujada tots cantant Vine a la Festa. En arribar, la Picó ha marxat amb la seva mare amb cotxe. Hem baixat amb el Julià, la Betty, l’Agnès, la Marta Mercè etc… Fins a casa. Aquí s’acaba el viatge de Mallorca de 8è i tot un curs, fins a un altre. Com deia l’amic McCartney, més val 'deixar-ho així'.